La Vitrina del Mes que organitza l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa està dedicada durant el febrer a Vida Olotina, amb motiu del centenari de l’aparició d’aquesta publicació periòdica local.
Subtitulada inicialment “Revista quinzenal nacionalista” –al llarg dels seus quatre anys de vida (1915-1919) també seria setmanal i mensual–, Vida Olotina va transcendir el seu paper de portaveu local de la Lliga Regionalista per convertir-se en l’òrgan intel.lectual del noucentisme a la ciutat. Sense renunciar a la política, però convençuda que el problema d’Olot era un problema de cultura, Vida Olotina es va proposar contribuir al desvetllament cultural de la ciutat i a la formació d’una aristocràcia selecta capaç de dirigir l’actuació nacionalista i d’aplicar-ne els ideals a totes les activitats de la vida col.lectiva.
Per dur-ho a terme, Vida Olotina va renunciar ben aviat a la informació local més anecdòtica i va apostar per les qüestions d’àmbit general. En aquest sentit, la revista va difondre generosament la tasca de la Mancomunitat, sobretot la política bibliotecària. L’opinió política, l’assaig, la literatura i la reforma de les institucions van ser alguns dels interessos coberts per la revista. El pintor Francesc Vayreda, responsable de la crítica d’art, i l’assagista Josep M. Capdevila i Balançó, editorialista sovint a l’ombra, van ser dos dels principals responsables de la definició ideològica i estètica de la publicació.
Però, sense cap mena de dubte, l’ànima de Vida Olotina va ser Francesc Fontfreda, que va donar a la revista aquell to de qualitat, sobrietat i elegància que va fer escriure a Eugeni d’Ors que aquesta publicació era “un espill dins la premsa política de Catalunya”. Amb motiu de la seva mort, el 1919, la seva figura va ser objecte de nombrosos elogis. La identificació de Fontfreda amb Vida Olotina va ser tan estreta que quan va morir, l’any 1919, la revista va desaparèixer. Els seus col•laboradors van intentar continuar la seva feina amb la creació de Seny, un quinzenari amb les mateixes característiques formals que el seu predecessor i que va arribar a publicar onze números.
La influència de Josep M. Capdevila i d’Eugeni d’Ors va ser també decisiva perquè, a partir de 1916, Vida Olotina acollís com a suplement Els Amics d’Europa, el butlletí poliglot del Comitè d’Amics de la Unitat Moral d’Europa, l’associació constituïda a Barcelona l’any anterior que preconitzava l’antibel.licisme, una actitud singular en el marc de la Primera Guerra Mundial, quan la major part de les publicacions es manifestaven anglòfiles o germanòfiles.