La Vitrina del Mes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa està dedicada durant l’octubre a Miquel de Garganta, amb motiu de la publicació de la biografia d’aquest eminent botànic i científic olotí. Escrita pel professor Joan Vallès i Xirau, l’obra es presentarà el dia 17 d’octubre.
Miquel de Garganta va néixer a Olot l’any 1903, en el si d’una família procedent de Sant Feliu de Pallerols. Va estudiar la carrera de Farmàcia a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar el 1927. Ben aviat es va dedicar a la botànica, de la mà de mestres com Antoni de Bolòs, Pius Font Quer i Josep Cuatrecasas. L’any 1936, es va doctorar a Madrid amb una tesi sobre el farmacèutic i naturalista olotí Francesc Xavier Bolòs i Germà. En aquest període, Garganta va publicar nombrosos articles en revistes catalanes (Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, Cavanillesia, Revista de Catalunya) i espanyoles (El Restaurador Farmacéutico, Anales de la Academia de Farmacia), i va col•laborar activament en l’elaboració de les definicions dels termes de botànica per al Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra.
Catalanista convençut, Miquel de Garganta va ser membre d’Acció Catalana, i, durant un curt període, entre 1937 i 1938, va ser alcalde d’Olot. Després, va haver de servir com a farmacèutic militar a l’Hospital Militar de Vallcarca, a Barcelona. Finalment, es va exiliar a Colòmbia.
En aquest país, Garganta va ser professor de les escoles normals de Pasto i Pamplona i de la Universitat d’Antioquia, a Medellín. Va fer treball de camp, va publicar articles sobre plantes colombianes i sobre botànics espanyols i també un treball sobre l’antic Jardí Botànic de Barcelona en un número especial del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, publicat l’any 1949.
El 1967, Miquel de Garganta va tornar a Olot. De la mà de la seva germana petita, Consol, es va reintegrar a la vida pública olotina. Fins a la seva mort, l’any 1988, va redactar diversos treballs historicobotànics i de divulgació cultural, tant en revistes locals i comarcals com en la Gran Enciclopèdia Catalana, per a la qual redactà moltes notes biogràfiques de científics.