Coincidint amb la recent aparició d’una versió d’Els germans, considerada l’obra mestra de Terenci, a cura de Gemma Puigvert, i la publicació d’una selecció de sis poemes de Jorge Luis Borges traduïts al català per Jaume Bosquet, l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa dedica la seva Vitrina del Mes de gener als traductors olotins.
El primer traductor local del qual tenim notícia és el carmelita olotí Joan Baptista Bonet (1653-1694), que l’any 1679 va traduir, no de l’original en llengua toscana, sinó d’una versió castellana, les Eleganze, de Paolo Manuzio. Un segle més tard, l’any 1787, el caputxí Sever d’Olot va escriure el Llibre de l’art de cuinar, conservat a la biblioteca del Palau de Peralada, bona part del qual, segons el filòleg Pep Vila, és una traducció catalana del Nuevo arte de cocina, sacado de la escuela de la experiencia económica, de l’aragonès Juan Altamiras.
Ja en el segle XX, el nombre de traductors olotins augmenta notablement. Entre els més representatius, cal destacar el pare Xavier d’Olot i el pare Nolasc del Molar, dos caputxins que van posar al català alguns clàssics del cristianisme; Josep M. de Garganta, que va adaptar al català diversos poemes d’autors castellans, francesos, italians, anglesos i romanesos, que va publicar en la premsa local i catalana i que van ser aplegats parcialment l’any 1968 en un volum pòstum. I ja en l’actualitat, Lluís Busquets (Alberto Moravia), Margarida Casacuberta (Georges Perec, Émile Zola), Josep M. Hidalgo (Suetoni), Gabriel Planella (Charles Dickens), Gemma Puigvert (Terenci) i Joan Pujolar (Chester B. Himes), entre d’altres.
La Vitrina del Mes de gener està dedicada a Alfred Sargatal (els Hostalets d’en Bas, 1948-Barcelona, 2014), un dels traductors més prolífics de la Garrotxa (Italo Calvino, E.E. Cummings, Roald Dahl, T.S. Eliot, Henry James, etc.), mort ara fa poc més d’un any.
Més informació a Arxiu Comarcal de la Garroxa.
