Del 6 de juliol al 20 de setembre, la Vitrina de l’Estiu de la Sala de consulta de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa mostrarà els plànols originals de l’edifici de l’Hospici d’Olot, una de les obres locals més vistoses del set-cents. Traspaperats a mitjan segle XX entre altres expedients municipals i localitzats de manera casual aquesta primavera, ara es posen a l’abast de tothom.
L’any 1772, l’Ajuntament d’Olot va proposar invertir una part del llegat filantròpic de l’hisendat Antoni Llopis en la construcció d’un hospici, un establiment entès com a casa de correcció o reformatori per a la gent que vivia de les almoines i la caritat. El propòsit de la iniciativa municipal era disposar d’un edifici “donde, recogidos los pobres, holgazanes y malentretenidos, se abastecieran con sus maniobras y labor las fábricas y se trabajara allí en beneficio común”. Amb el suport de Ramon de Carvajal Castellet, corregidor de Vic, i Tomàs de Lorenzana-Butrón, bisbe de Girona, la Junta Reial de l’Hospici d’Olot va adquirir els terrenys necessaris i va encarregar la planta i els alçats del nou edifici al mestre de cases vigatà Jaume Dam, actiu a Osona entre 1773 i 1802. Dam es va adequar al tipus d’hospici de l’època, una obra austera de planta quadrangular, articulada al voltant d’un o més patis, amb una capella al centre i una portada senyorial. Aquests plànols van ser dibuixats l’any 1777 i traslladats a Madrid perquè els revisés i modifiqués l’arquitecte major de la cort, Ventura Rodríguez (1717-1785), també autor de l’Hospici de Girona.
La mostra es complementa amb altres documents coetanis sobre l’edifici, la primera pedra del qual es va posar el 14 de març de 1779 i es va donar per finalitzat per les fires de Sant Lluc, el 19 d’octubre de 1784.