El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, s’ha reunit avui amb els alcaldes d’Olot, Josep Maria Corominas, i de les Preses, Pere Vila, amb la regidora de la Vall d’en Bas Cristina Molas, i amb el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, per tractar sobre la tramitació i el calendari previst per a la variant d’Olot i la resta de projectes que “permetran completar l’eix de Bracons i potenciar els avantatges que aquesta infraestructura ja ha reportat a la Garrotxa”. Aquesta infraestructura ha transformat la mobilitat de la comarca i la millora de l’accessibilitat que ha suposat ha estat un important factor dinamitzador de l’economia local.
La variant d’Olot
La variant d’Olot representa el tram central dels tres que queden per completar l’eix de Bracons. El Departament de Territori i Sostenibilitat disposa del projecte constructiu d’una actuació que abasta uns cinc quilòmetres de longitud i inclou un túnel de 2,5 quilòmetres per la Serra de la Pinya i les connexions amb la xarxa viària existent. La variant té dos carrils per sentit de la circulació. L’obra comporta una inversió estimada en 120 milions d’euros.
Aquesta actuació permetrà millorar la mobilitat a l’entorn d’Olot, tot reduint el volum de trànsit que ha de travessar el nucli urbà venint des dels túnels de Bracons cap al nord. Actualment, són uns 24.000 vehicles diaris que fan aquest recorregut. Rull ha anunciat que el Govern té la voluntat de licitar les obres de la variant d’Olot la tardor de 2018, un cop estiguin tancades la informació pública i la tramitació ambiental de la variant de les Preses- la Vall d’en Bas i de la connexió amb l’A-26 al nord d’Olot. Així, els treballs poden començar el 2019 i anar avançant en la tramitació dels trams restants, de manera que, atès que variant d’Olot comporta un termini d’execució més llarg, tots entrin en servei simultàniament.
L’eix de Bracons
L’eix de Bracons (C-37), concebut per a connectar Vic i Olot mitjançant els túnels de Bracons, finalitza actualment a la C-152, a Sant Esteve d’en Bas. Des d’aquest punt fins al nord d’Olot, els vehicles han de travessar els nuclis urbans de les Preses i d’Olot. Per aquest motiu, la Generalitat preveu formar les variants que permetin evitar el trànsit de pas i, així, millorar la mobilitat i la connectivitat d’aquest àmbit. A més de la variant d’Olot, s’inclouen en aquesta planificació la variant de les Preses, i la connexió de la d’Olot amb l’A-26 (via de titularitat del Ministeri de Foment).
- Variant de les Preses – la Vall d’en Bas: El Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat recentment la redacció de l’estudi informatiu que dibuixarà les alternatives de traçat que se sotmetran posteriorment a informació pública. Aquestes alternatives es basaran en el corredor acordat el gener passat entre la Generalitat i els ajuntaments de les Preses, la Vall d’en Bas i Olot
Així, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte en el territori, la futura variant discorrerà en superfície pel marge dret del riu Fluvià amb un carril per sentit de la circulació i aprofitarà en un tram inicial l’actual C-152. El Govern preveu impulsar el procés d’informació pública de l’estudi la primavera que ve. Es calcula una inversió per a l’obra d’uns 30 milions d’euros.
- Connexió amb l’A-26: El Departament està treballant amb el Ministeri de Foment i l’Ajuntament d’Olot per assolir un acord sobre el traçat, que minimitzi l’afectació a la zona de l’Hostal del Sol. La previsió és sotmetre el traçat a informació pública l’estiu que ve.
Túnels de Bracons
Segons un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’anàlisi cost-benefici duta a terme amb posterioritat a la seva posada en servei mostra una alta rendibilitat social dels túnels de Bracons, amb una taxa interna de retorn del 13,81%. La millora de la connectivitat de la comarca ha incidit en la competitivitat de l’economia de la comarca, fins i tot en època de crisi. La Garrotxa ha estat una de les comarques que ha resistit millor i s’ha situat entreaquelles que més han crescut, gràcies sobretot a la seva dinàmica pròpia i no tant per raons d’economia global o d’estructura sectorial. En aquest període, s’ha potenciat el turisme de natura, s’han instal·lat noves empreses, algunes d’alt valor afegit, i empreses existents s’han renovat.
