El 28 de juny és el Dia Internacional de l’Orgull o per l’Alliberament LGBTI+ i és el principal dia de reivindicació i visibilització del col·lectiu LGBTI+, amb actes, manifestacions i desfilades arreu del món.
Tal com recull la Generalitat de Catalunya, a Catalunya la primera manifestació per l’alliberament LGTBI+ va tenir lloc el 26 de juny del 1977. Va ser organitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya i s’hi van sumar diverses organitzacions feministes, veïnals, sindicats i partits polítics. La manifestació, però, va ser durament dissolta per la policia ja que en aquell moment, les pràctiques homosexuals i el transvestisme estaven perseguits legalment dins la Llei de perillositat i rehabilitació social del 1970, que substituïa la Ley de Vagos y Maleantes del 1933, reformada pel franquisme el 1954 per incloure-hi els homosexuals. Gràcies a aquestes primeres organitzacions públiques del col·lectiu i la lluita contra la despenalització en un context de canvi polític cap a la democràcia, es va aconseguir finalment al 1979 excloure als homosexuals de la Llei de perillositat.
La data escollida té els seus orígens en l’anomenada rebel·lió de Stonewall, que va començar el mateix dia de l’any 1969 a Nova York i que es considera l’inici del moviment per l’alliberament LGBTI+. Els fets que es commemoren són una sèrie de revoltes contra la policia que van començar amb una batuda policial al bar Stonewall. Com que el fet LGBTI+ estava penat legalment, aquest tipus d’actuacions policials eren freqüents. En l’inici dels enfrontaments van destacar algunes figures de l’escena drag afroamericana com Marsha P. Johnson i Stormé DeLarverié (el terme drag incloïa aleshores tant el transvestisme com les identitats que avui coneixem com a transgènere). La primera era una drag-queen i treballadora sexual i el segon, un drag-king. Als disturbis hi van participar les persones LGTBI+ i persones del barri Greenwich Village (principalment persones racialitzades i de classe treballadora) que estaven cansades dels abusos policials. La policia va ser incapaç de contenir els aldarulls durant les tres nits consecutives que van durar i posteriorment es va organitzar una manifestació i una gran quantitat de persones LGTBI+ s’hi van sumar mostrant-se, públicament, orgulloses de ser elles mateixes i sense vergonya, a pesar de la persecució legal i l’estigma social. L’any següent, en commemoració d’aquests fets, va tenir lloc la primera manifestació per l’alliberament LGTBI+, que s’ha anat repetint cada any a moltes ciutats arreu del món. Es considera que aquests fets són la primera vegada que el col·lectiu LGTBI+ va deixar de resignar-se a la persecució i va decidir rebel·lar-se per defensar els seus drets.
Com cada any, el Consell Nacional LGBTI ha elaborat un manifest que aquest any ha dedicat a la cultura i que trobareu en aquest enllaç
Els municipis de la Garrotxa i el Consell Comarcal de la Garrotxa s’hi han sumat, penjant la bandera irisada o bandera de l’arc de Sant Martí (símbol de l’orgull, la diversitat sexual i de gènere, així com la lluita pels drets i la igualtat de totes les persones) als balcons dels ajuntaments i fent lectures del manifest conjunt com la que s’ha fet avui divendres a les 12:00 davant el CASG, seu també del SAI (Servei d’Atenció Integral). A la capital de la Garrotxa la lectura ha anat a càrrec de la recent nomenada regidora del consistori olotí, Susanna Pagès.