Select Page
  • És el resultat del treball en xarxa entre Dinàmig, CASG, SIGMA, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i vint entitats públiques i privades de la Garrotxa.
  • Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i les 5P (Planeta, Persones, Prosperitat, Pau i Partenaritats (Aliances) de Nacions Unides, eixos del treball.

Aquesta primera quinzena de juliol s’ha publicat la setena edició de l’Observatori per al Desenvolupament Sostenible de la Garrotxa. Per segon any consecutiu, l’Observatori ha centrat la seva atenció en els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de les Nacions Unides. Amb aquest treball, l’Observatori consolida un recorregut caracteritzat des dels seus inicis per la voluntat d’emmarcar-se en el desenvolupament sostenible i alinear els tres grans blocs del desenvolupament sostenible (econòmic, social i mediambiental) amb les cinc dimensions definides en el marc dels ODS: Planeta, Persones, Prosperitat, Pau i Partenariats (Aliances). Cinc dimensions que des de l’Observatori s’abracen amb la convicció que aquestes faciliten la comprensió i el camí cap a la sostenibilitat.

Amb aquesta evolució conceptual, l’Observatori, com cada any, recull i analitza a través de dades objectives i els informes sectorials de múltiples agents de la comarca, el context actual i ho completa amb la mirada posada en l’horitzó 2030.

Des del seu inici, l’Observatori és un exemple de treball col·laboratiu entre més de vint entitats de la comarca, tant públiques com privades. Codirigit per DinàmiG – Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa – SIGMA; el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa – CASG i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’Observatori evoluciona any rere any en la cerca d’indicadors que reflecteixin l’estat actual de la comarca i que afavoreixin l’anàlisi de la sostenibilitat i la resiliència del nostre territori.

En el marc dels ODS, l’Observatori i ADRINOC (Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord Oriental de Catalunya) van organitzar a la tardor 2019 sis sessions de formació en ODS i Agenda 2030 amb la voluntat que les institucions membres de l’Observatori, els col·laboradors i altres entitats de la Garrotxa, aprofundissin en el marc internacional de l’Agenda 2030. Amb més de cent participants i al llarg de les sessions, els assistents van poder identificar diferents actuacions alineades amb els 17 Objectius de Desenvolupament sostenible i els indicadors que estableixen l’Agenda 2030.

L’edició 2020 de l’Observatori compta com cada any amb un recull de dades objectives que aporten una visió transversal de la comarca fruit del treball en xarxa dels diferents col·laboradors. Paral·lelament a la publicació del llibret, a la pàgina web de l’Observatori www.observatorigarrotxa.cat es poden consultar tots els informes sectorials que permeten aprofundir en cadascun dels àmbits.

Entre les dades que recull l’Observatori 2020 referents a l’any 2019, cal destacar el creixement poblacional de la comarca, que va créixer de 977 persones respecte l’any 2018 i segueix la tendència de creixement dels últims anys. Aquest creixement situa la comarca en 57.590 persones, la xifra més alta des que es tenen dades.

En relació a les dimensions Planeta, Persones i Pau cal destacar, sobretot, la continuïtat del càlcul d’indicadors alineats amb els ODS en els diferents àmbits analitzats.

En la dimensió Planeta (Medi Ambient) s’observa per una banda, la continuïtat en indicadors de seguiment com la precipitació mitjana, en què es destaca que durant el 2019, aquesta va ser un 25% inferior a la mitjana de la pluviometria dels darrers anys; també s’hi han recollit dades sobre la qualitat de l’aire i de l’aigua, la producció i selecció de residus i el consum d’aigua domèstic, destacant que la Garrotxa és la 15a comarca amb menys consum d’aigua de Catalunya amb 109 l/habitant.dia i la continuïtat pel què fa a les dades sobre punts públics de recàrrega per a vehicles elèctrics, comptabilitzant un total de 6 punts públics a la Garrotxa. També, en aquesta edició, hi figuren nous indicadors directament relacionats tant amb la biodiversitat del territori com amb la biodiversitat cultivada, identificant 295 varietats diferents de plantes hortícoles i el càlcul d’espècies exòtiques presents a la comarca. En referència a aquest últim, s’identifiquen entre flora i fauna, 84 espècies considerades invasores d’entre les 188 identificades en tot el territori català.

En la dimensió Persones, que inclou àmbits com serveis socials, salut, educació i llengua entre altres, cal destacar que, en l’àmbit de l’educació continua l’anàlisi des de la perspectiva de gènere, calculant el percentatge d’alumnes inscrits als estudis postobligatoris segons sexe. Les dades recollides aquest any permeten identificar, com a l’anterior edició, famílies professionals fortament masculinitzades o feminitzades, així com una major presència d’homes matriculats en cicles formatius i dones en estudis universitaris. En relació a les proves PAU del 2019 i per segon any consecutiu, tots els alumnes garrotxins que es van presentar a les proves PAU van aprovar-les. Cal remarcar, també, la bona oferta de cicles formatius i de programes per a les noves oportunitats (PFI i IFE).

També en la dimensió Persones i en relació a l’augment poblacional, observem que segons el padró municipal durant el 2019 hi va haver 2.104 altes, de les quals un 65,2% provinents de l’estranger, essent les principals nacionalitats d’origen, l’Índia, el Marroc, Romania, la Xina, Hondures, Gàmbia i Ucraïna. Segons el Consorci d’Acció Social, segueix essent significatiu, el nombre de famílies que arriben a la comarca en una situació administrativa irregular, malgrat s’ha seguit mantenint la millora de la situació social i econòmica de la comarca, especialment pel què fa a la reducció de les xifres globals d’atur. A banda de les problemàtiques socials derivades del context socioeconòmic, des del CASG destaquen que la situació d’envelliment i sobreenvelliment de la comarca continua i suposa que gairebé el 40% de les atencions que es fan a serveis socials siguin per temes relacionats amb la promoció de l’autonomia i l’atenció a la dependència.

També relacionat amb el creixement de la població sobretot a nivell de la ciutat d’Olot, que va passar de 34.486 habitants del 2018 a 35.228 del 2019, des de l’àmbit de la salut es destaca l’augment del nombre d’unitats bàsiques assistencials a l’EAP Garrotxa afegint a l’equip un metge i una infermera.

Com a novetat pel què fa a l’àmbit de la llengua, és interessant remarcar que, el Consorci per a la Normalització Lingüística d’Olot – la Garrotxa en col·laboració amb l’Àrea d’Informació del Territori de l’Ajuntament d’Olot, ha elaborat un mapa de Terceres Llengües que es posa a disposició del públic en general. En aquest mapa s’observa la distribució de les terceres llengües a la ciutat d’Olot i s’observa que el panjabi continua tenint un pes important a la ciutat com a tercera llengua d’alguns barris, mentre que la resta de llengües estan molt més repartides; el xinès per exemple, no surt a cap districte com a tercera llengua malgrat que hi ha 842 parlants de xinès mandarí, el què confirma que els seus parlants estan molt repartits per tota la ciutat.

En relació al comportament econòmic i la dimensió Prosperitat les dades recollides al 2019 mostren que la Garrotxa, seguint la tendència global del territori català, va moderar el creixement del seu PIB durant el 2018 fins a situar-lo en el 2,3 posicionant el PIB de la Garrotxa un 2% per sota del PIB català. Tot i així, en l’anàlisi de llarg termini, la comarca se situa entre les que més han crescut en els darrers anys. Per altra banda, en referència a la productivitat per lloc de treball, la Garrotxa ha registrat nivells de productivitat per lloc de treball superiors als de Catalunya amb una mitjana de 71.764 euros per lloc de treball. Per sectors, la indústria lidera el creixement de l’ocupació a la Garrotxa i assoleix un nou màxim d’ocupació amb 9.903 llocs de treball a la comarca. Pel què fa als serveis, continua essent el sector amb més llocs de treball, 13.393. Amb tot, el sector serveis, redueix el seu ritme de creixement respecte d’anys anteriors, amb increments que han fluctuat entre el 0,9 i el 1,7%, davant les variacions superiors al 3,0% del període 2014-2018.

En la dimensió de la Prosperitat, també hi trobem com cada any les dades de elaborades per la Federació d’Empresaris FEGP sobre la competitivitat de les comarques catalanes i que al 2019 situa la comarca de la Garrotxa en la posició 18 de 42, dos punts per sota del 2018 (16); alguns dels motius d’aquesta davallada els podem trobar en la comparativa per comarques pel què fa a inversions en infraestructura de transport i comunicacions o el desplegament de la cobertura de la fibra òptica de la comarca. En relació a les comarques gironines, la Garrotxa es troba en la tercera posició, per sota del Gironès (3a posició) i el Pla de l’Estany (14a posició).

Pel que fa als canvis registrats en aquesta edició de l’índex, el més destacables se situa en el fet que al 2019 s’observa al llarg del territori català, un desgast general del cicle econòmic expansiu del període de recuperació, que ha fet que durant el 2019 els nivells de competitivitat de la majoria de comarques catalanes hagin patit una caiguda generalitzada, com a conseqüència del menor dinamisme.

Ja en referència a les dimensions Pau i Partenariats, que inclouen els àmbits de seguretat, justícia i administracions i empreses respectivament. En l’àmbit de seguretat és interessant destacar que la Garrotxa manté un impacte delinqüencial baix i força lineal durant tots els mesos de l’any. Respecte la mitjana catalana, la Garrotxa presenta una taxa de fets penals de 38,9 delictes per cada 1.000 habitants, aproximadament la meitat de la global de Catalunya que és de 76,4 x 1000. En aquesta dimensió també hem de destacar la continuïtat d’anàlisi de les dades del GAV (Grup d’atenció a la víctima), que és l’oficina de suport i atenció a la víctima i que basa la seva tasca en quatre accions: informar, coordinar, prevenir i protegir i que durant el 2019 ha comptabilitzat un increment en les atencions per violència de gènere que van passar de les 90 del 2018 a les 107 del 2019, així com també un augment de les trucades de seguiment, que van passar de les 673 del 2018 a les 703 al 2019 i dels 85 expedients oberts de noves víctimes als 91.

Finalment, afegir que la nova distribució de les dades de l’Observatori és un reflex de l’evolució d’aquest projecte i que com cada any, l’Observatori, a través dels diferents informes penjats a la pàgina web i del llibret imprès que es distribueix gratuïtament, ofereix un retrat integral i transversal de la comarca amb l’anàlisi d’aspectes tant variats com la població, el comportament econòmic, l’estructura productiva, el mercat de treball, el comerç exterior, el turisme, la població, els serveis socials, l’educació, els estudis universitaris, la salut, la llengua, la seguretat, l’habitatge, la cultura, els esports i el medi ambient.

Cal dir però que en aquesta ocasió, la recollida de dades ha estat marcada per la pandèmia COVID19, que ha dificultat la cerca de dades i ha provocat un retard en la publicació d’algunes d’elles així com també la publicació del mateix Observatori. També és important recordar que, malgrat les dades del 2019 ara mateix queden un xic descontextualitzades pels efectes de la COVID19, són dades que seran de gran rellevància a mig i llarg termini quan es pugui fer una anàlisi profund de seguiment i tendència dels indicadors i es puguin avaluar els escenaris pre i post COVID19.

Des d’aquí volem expressar el nostre agraïment a tothom que ha participat en la recollida i la redacció dels informes dels diferents àmbits, ja no només per la situació excepcional de confinament en la que ens hem trobat i la dificultat que ha representat en la recollida de dades, sinó també per l’esforç constant d’adaptació i aprenentatge que fa evolucionar any rere any l’Observatori.

Podeu consultar tota la documentació a: www.observatorigarrotxa.cat