L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa acull l’exposició Peret Blanc de Beget (1917-1983), que es podrà veure fins al dia 18 de gener de 2019.
Pere Sala, en Peret de can Blanc de Beget (Alta Garrotxa), ha estat un dels músics tradicionals més representatius. Provinent d’una nissaga de músics, de ben jove va aprendre del seu pare a tocar el violí i ben aviat ja va acompanyar-lo tocant en aplecs i festes properes. El seu ofici principal va ser el de traginer, però arrodonia el seu jornal fent de barber, pagès i sobretot de músic. A més del seu pare, al llarg de la seva trajectòria musical, va formar duets amb altres músics de la comarca com en Salvi d’Oix, l’Enric de la Badosa, en Fonso de Lliurona o en Pere Fosas.
A partir del contacte amb Amadeu Rosell a finals dels 70 del segle XX, en Peret Blanc va integrar-se també a l’Orquestrina Tururut Bonaigua fins a l’any 1987. A les dècades dels vuitanta i noranta va esdevenir tot un referent en la música tradicional catalana ja que, durant aquells darrers anys de la seva vida, diversos músics i col·lectors de tradició oral van enregistrar, estudiar, difondre i interpretar el seu repertori: Jaume Arnella, Jordi Roura, Francesc Tomàs “Panxito”, Artur Blasco…
L’exposició, produïda per Ésdansa i Càntut, i coordinada per Pep Garcia i Albert Masip, vol apropar-nos a un passat no gaire llunyà, quan els paisatges s’acompanyaven de masies plenes de vida, de gent i de bestiar. I de quan l’arribada del “music” –amb tònica a la segona síl·laba– era un dels moments cabdals de la festa: una ocasió perfecta per relacionar-se i ballar al voltant del so del violí, l’acordió i abans el sac de gemecs o el flabiol. La figura d’en Peret Blanc, considerat un dels últims músics tradicionals del país, és el fil conductor que ens apropa una mica més a aquella societat rural que s’extingia a mesura que els seus habitants marxaven a viles i ciutats, mentre les noves tecnologies de difusió musical anaven ocupant espais.