Any 2018: 30 ANYS DE CONSELLS COMARCALS
LA GARROTXA,
UN EXEMPLE DE LLARGA TRAJECTÒRIA SUMANT ESFORÇOS
El 9 de març de 1988, a les 12 del migdia, es va constituir el Consell Comarcal de la Garrotxa. D’acord amb la Llei 6/1987, de 4 d’abril, el Parlament de Catalunya aprovava l’organització territorial de Catalunya que posava les bases per a la creació, des de les comarques, d’una Administració que havia de contribuir al desenvolupament dels territoris, especialment d’aquells amb més dificultats geogràfiques, i sobretot garantir l’accés a uns serveis públics de qualitat als seus ciutadans.
A diferència d’altres comarques, a la Garrotxa, el Consell Comarcal no partia de zero. La seva creació va suposar continuar amb la feina feta per la Mancomunitat Intermunicipal de la Garrotxa i el Consell Comarcal de Muntanya, que ja donaven resposta de forma conjunta a les necessitats més bàsiques dels municipis. Per tant, la tradició de mancomunar serveis, el fet que els ajuntaments ja es coordinessin per prestar, entre altres, els serveis socials o la gestió de l’abocador de residus, va convertir la Garrotxa en una comarca pionera en la mancomunació de serveis, i el Consell Comarcal en un organisme necessari per donar continuïtat a aquesta experiència.
L’abril de 1989, el Consell Comarcal va constituir el Consell de Presidència, òrgan previst en el Reglament orgànic comarcal aprovat el desembre de 1988, i que està format pels membres de l’equip de govern de la corporació que, reunits amb una periodicitat mitjana de quinze dies, assumeixen part de les competències atorgades pel Ple o la Presidència. El maig de 1989, i amb l’objectiu que tots els ajuntaments disposessin de representació al Consell amb la mateixa proporció que a la Mancomunitat, es va crear la Comissió de Seguiment dels Serveis. L’any 1995, la Comissió es va transformar en l’actual Consell d’Alcaldes, òrgan de consulta i debat format per tots els alcaldes/esses de la comarca, que es reuneix amb una freqüència bimestral, de forma alternativa amb el Ple del Consell Comarcal.
Un total de 19 consellers van formar part del primer Consell Comarcal de la Garrotxa, que va presidir Isabel Brussosa. La seva experiència a la Mancomunitat de la Garrotxa l’avalava a l’hora de posar-se al capdavant de la nova institució i convertir-se en la primera dona que presidia un consell comarcal. Deu anys després de la seva creació, l’aleshores alcalde de Mieres, Miquel Noguer, va convertir-se el 1998 en el segon president del Consell Comarcal de la Garrotxa, càrrec que l’any 2006 va assumir l’actual president i alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona.
El dia 9 de març de 1988, ara fa just vint-i-cinc anys, a Catalunya va entrar en funcionament una nova administració local: els consells comarcals. A Olot, com és lògic, també es va constituir el Consell Comarcal de la Garrotxa i vaig tenir el privilegi de ser-ne la primera presidenta, càrrec que vaig exercir durant exactament deu anys, fins al 8 de març de 1998. Els consells eren unes institucions noves, que en molts llocs naixien de zero. No era així a la nostra comarca; aquí veníem de les experiències de la Mancomunitat Intermunicipal de la Garrotxa i del Consell Comarcal de Muntanya, entitats que agrupaven o donaven servei als diferents municipis de la comarca. De la Mancomunitat, jo n’havia sigut presidenta del 1983 al 1987, i durant aquest mateixos anys vaig formar part de la junta de govern del Consell de Muntanya; per tant, coneixia bé aquestes dues institucions que van ser l’embrió i la base per posar en marxa el Consell Comarcal de la Garrotxa, ja que el nou organisme va passar a ser hereu de la seu, competències i serveis de les altres dues entitats, que es van dissoldre. El Consell va arrencar amb força, ja que teníem a favor nostre l’experiència de treballar junts amb els diversos ajuntaments, ens coneixíem, i la nostra comarca tenia i té unes característiques que afavoreixen l’existència d’un organisme d’àmbit comarcal: compta amb una capital, Olot, i la resta de municipis, fins a vint, tenien una població que en cap d’ells no arribava als tres mil habitants; per tant, amb poca capacitat per oferir als seus veïns molts dels serveis que la gent requeria. Un dels meus objectius al capdavant del Consell va ser afavorir l’equilibri territorial, exterior i interior. Que la Garrotxa no quedés en inferioritat de condicions en referència a les comarques més urbanes de Catalunya, i que a dintre tots els ciutadans poguessin disposar dels mateixos serveis fos on fos el lloc on vivien, tant si era en un poble petit com si era a la capital. Un altre objectiu era acostar l’Administració a l’administrat, de manera que per tot allò que es podia fer aquí no calgués anar a Girona o a Barcelona. Avui, quan es parla de la reforma de l’Administració local, també a Catalunya, des de la distància que em dóna la meva situació actual, penso que es pot establir que desapareguin els consellers comarcals, que se substitueixi el ple del Consell pel Consell d’Alcaldes, etc., però el que considero essencial és que, en comarques com la nostra, hi hagi un organisme que presti als vint municipis els serveis que ells per si sols difícilment poden mantenir, i que gestioni els equipaments que són d’àmbit supramunicipal. Espero i desitjo que els vint-i-cinc anys de l’entrada en funcionament del Consell, que ara es compleixen, no siguin els últims d’aquest organisme, que segueixo creient que ha sigut molt positiu per a la Garrotxa.
Quan el 1998 vaig prendre possessió del càrrec de president del Consell Comarcal de la Garrotxa, vaig adquirir un doble compromís: d’una banda, el repte de continuar impulsant la feina que havia realitzat fins al moment la meva antecessora, Isabel Brussosa, que havia estat al capdavant de la institució en els primers deu anys d’història i, de l’altra, la responsabilitat de presidir una Administració que havia de continuar vetllant per oferir uns serveis de qualitat a l’abast de tots els ciutadans de la comarca. Vaig posar tots els meus esforços a fer del Consell un veritable ajuntament dels ajuntaments. A partir de la meva experiència com a alcalde d’un municipi petit, volia que els alcaldes i alcaldesses de la comarca consideressin el Consell Comarcal l’òrgan de referència per a la presa de decisions dels diferents temes de comarca, però també l’espai on poder intercanviar posicionaments i experiències en el seu dia a dia. M’havia proposat que cada alcalde i alcaldessa considerés el Consell l’Administració de referència per als nostres ciutadans, i que difícilment podia assumir cada municipi pel seu compte. De qualsevol etapa de la vida és difícil poder destacar alguns projectes per sobre de la resta. És complicat subratllar actuacions que s’han portat a terme en un període tan intens i amb tanta activitat com el que vaig tenir la sort de viure a la presidència del Consell Comarcal de la Garrotxa. No obstant això, sí que és cert que recordo amb molt d’orgull haver contribuït a la creació del Consorci SIGMA per poder gestionar els temes mediambientals i de salut pública de la comarca i que continuava amb la feina feta des del Laboratori Polivalent de la Garrotxa, creat a finals de la dècada de 1990 per la Mancomunitat. El SIGMA ha estat, és i serà un exemple a seguir per l’activitat que porta a terme i també per la manera com es va posar en marxa: el treball conjunt de dues administracions (l’Ajuntament d’Olot i la resta de municipis de la comarca a través del Consell Comarcal) que decideixen treballar de forma conjunta amb un mateix objectiu. Aquesta mateixa manera de fer ha convertit el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG) en un model pioner. La creació del SIGMA i la consolidació del CASG, juntament amb altres projectes com la compra dels terrenys del costat de la seu del Consell per condicionar-hi un espai d’aparcaments, són només algunes de les moltes actuacions de les quals em sento especialment orgullós de la meva etapa com a president del Consell Comarcal de la Garrotxa. També recordo amb molta satisfacció la inversió que, en matèria de camins, vàrem poder realitzar a tots i cadascun dels municipis de la comarca. L’orografia de la Garrotxa feia molt necessària la posada en marxa d’un programa anual d’arranjament i pavimentació dels camins rurals que, impulsat des del Consell i d’acord amb la prioritat consensuada amb els ajuntaments, millorés la comunicació interna de la comarca. Per totes aquestes actuacions, però també per moltes altres que vaig tenir la sort d’iniciar, crec que va ser una època d’un gran desenvolupament econòmic i amb un important creixement dels serveis d’àmbit supramunicipal que han fet de la Garrotxa una de les comarques capdavanteres en sectors diferents. Aquest any, amb motiu del 30è aniversari de la Llei de comarques d’alta muntanya i dels 25 anys de la creació del Consell Comarcal, vull manifestar el meu ple suport a aquesta institució. Estic plenament convençut de la necessitat del Consell Comarcal i que la millor manera d’ajudar un territori és des de la proximitat i a partir de la suma d’esforços de les institucions que treballen colze a colze pensant en els nostres ciutadans.